Tajmilt i unaẓur Ḥasan Ɛebbasi

Abrid n rrwaḥ d win ara neḍfer akk yiggas. Meεna yella win ara d-yeǧǧen later-is, ad d-yettwabdar yisem-is, yella win ara yettwattun seld 3 n wussan-is.

Dda Ḥasen, ɣas ma yella seg wid ur nḥemmel ad banen neɣ seg wid ur yeṭṭafaren tafat n tkamiratin s tnaga n wid i t-yessnen. Dɣa yella d asusam ur iḥemmel ara zzyada n lehdur, ur d win yettxalaḍen bezzaf, neɣ d win iḥemmlen ad d-iban. Meεna s uswir εlayen n tezlatin yecna, iḥettem medden ad t-ḥemmlen ad mmeslayen fell-as akked ccɣel-is.
D tidet mačči ddeqs n tezlatin i yesεa, acku ur ikemmel amecwar-is n ccna, wanag yeǧǧa-d ccama-s deg unnar n tẓuri taqbaylit i lebda.

S isem-is idetti Amar Medjkane, ilul Dda Ḥasen Abbasi deg useggas n 1944 deg At Abbas taɣiwant n At Wasif. D win i d-yefkan buhan i tezlit taqbaylit.Yebda asurif-is imezwura n ccna deg yiseggasen 1965/1966.

Deg useggas n 1966 yekka di temsizzelt n ccna i d-thegga tiliẓri tazzayrit di tzeqqa n Ibn Xeldun, yusa-d deg umḍiq wis sin deffir n Ɛebdelqader Caεu.

Yessekles tizlit-is tamezwarut deg useggas n 1967 s uzwel << iwumi leɣrur iwumi>>.
Aseggas deffir-s yecna tizlit akked Nuwara s uzwel << akka i bɣan lwaldin>>.

Seg tezlatin-is mucuεen ad d-nebder:

-Ahya ddunit
-A si flan
– Akka i bɣan lwaldin
-Zwaǧ yuɣal d ttjara

Yexdem aẓawan i snat n tezlatin n Nuwara; << tecnam akk ɣef zzin-iw >>
D << nniɣ-ak sbaḥ lxir >>, as-yura umedyaz ameqqran Benmuḥemmed.

Yekka Ḥasen Ɛebbasi di tedwilt << music-hall si’radio >>, n Dda kamel Ḥemmadi.

Gar useggas n 1969 akked 1973 yekka di ddeqs n tfaskiwin, yerna yexdem timeɣriwin n ccna di ddeqs n twilayin n tmurt,  netta akked Nuwara d Dda Kamal Ḥemmadi.

Deg useggas n 1975, yemsebra Dda Ḥasen d umaḍal n ccna, war ma yessegzi-d acimi. Γas ulamma ddeqs n wakud ay zrin, tizlatin-is mazal ddrent ar ass-a.

Yemmut unaẓur Ḥasen Abbasi ass-a 5 yulyu 2024, di Sbiṭar n Tizi Uzzu, deg yixef-is 80 n yiseggasen.

Ad yesgunfu di talwit, ssber i twacult-is d wid-is.