Taferret n tɣuri n wungal “Igider amerẓu” n Yusef Σacuri.

D ungal n Ǧebran Xalil Ǧebran ” الأجنحة المتكسرة” i d-yerra ɣer tmaziɣt.

Azwel : Igider amerẓu.
Aseggas ideg d-yeffeɣ : 2022.
Tizrigin : Imtidad.
Isebtar : 109.
Ameskar : Yusef Σacuri.

Izwal n yiḥricen
. Tazwara.
. Taluft tagugamt.
. Afus n Rebbi.
. Γef umnaṛ n tewwurt.
. Tasafut tamellalt.
. Taεeǧǧaǧt.
. Tamda n tmes.
. Aεnac n tmettant.
. Gar Σactarut d lmasiḥ.
. Asfel.
. Imsellek.

Iwudam

Amsawal : d win i tḥemmel Salma Karama.
Fares Karama : d baba-s n Salma Karama.
Salma Karama : d yelli-s n Fares Karama.
Bulis Γaleb : d amsefqed.
Menṣur Γaleb : d mmi-s n gma-s n Bulis Γaleb.

Agzul n wungal

Ungal-a, yettezzi ɣef umsawal akked tayri i t-icerken akked yiwet qqaren-as « Salma Karama ». Tadyant-nsen, teḍra di Bayrut, tamanaɣt n Lubnan. Ilemẓi, yesεa 17 n yiseggasen, yemlal d Salma i as-ibeddlen tawlawla (taweḥdanit) s lemwansa, i as-ibeddlen timḍellas s tifawin akken i t-id-yenna deg usebter wis 12 maca ɣer tagara ffɣent-asen i sin tirga mxalfa …
Tadyant, tebda deg wagur n yebrir asmi iruḥ umsawal ad imager amdakkel-is i izedɣen deg yiwen n leεzib. Mi t-yemlal bdan ttmeslayen ɣef ddunit maca iger-d iman-is yiwen n umɣar iwumi ttlaεin Fares Karama, ara yesεun 65 n yiseggasen akken ad yemmeslay yid-sen daɣen, ziɣen amɣar-a yessen bab-as, sεeddan lwaḥi temẓi-nsen.
Fares Karama,ur yesεi ara iwriten ḥaca Salma ; tameṭṭut-is temmut. Yiwen n wass, iεreḍ-d amsawal ɣer uxxxam-is, seg ymir-nni i iga assaɣ uneggaru-ya akked yelli-s Salma. Bdan ttemyussanen armi d-teɣli tayri gar-asen.
Yiwen n wass, iceyyeε-d umsefqed (évêque) ɣur Fares Karama akken ad t-iwali ɣef yiwet n temsalt. Mi yewweḍ yufa ziɣen amsefqed-nni yessuter-as-d i mmi-s n gma-s Menṣur Γaleb afus n Salma. Yextar-itt acku baba-s d amerkanti. Aneggaru-ya, yesla dakken Menṣur Γaleb d amdan n yihwah, d aḥraymi maca deg lawan-nni anwa i izemren ad yerẓ awal n umsefqed ? Yiwen, ur yezmir ad yeffeɣ ddaw leεnaya-ines. Salma, tugi-t maca d acu i tezmer ad texdem ? Σeddan wussan, reclen, zedɣen deg yiwen n uxxam rrif n yilel amzun-it i d-yezgan deg yixef n Bayrut.
Zrin wussan, yemmut Fares Karama. Salma, teqqim-d iman-is gar yifassen n wid ur tḥemmel yerna 5 n yiseggasen segmi tercel ur tesεi dderya. Maca ɣas akken tercel, ur tettu ara tayri i teẓda d umsawal, tettruḥu ɣur-s s tuffra, ttemlilin deg yiwet n tqerrabt n yimasiḥiyen d taqdimt. Terna cwiṭ n wakud kan, icuket deg-s urgaz-is, ixdem-as iεessasen, d aya i tt-yeǧǧan ad teḥbes tirza ɣer win i tḥemmel s tidet.
Salma, teqqim akken. Tuɣal tdeεεu ɣer Rebbi ad tesεu llufan ; almi d asmi t-tesεa yemmut ass-nni yakan deg tagara n yiḍ maca temmut ula d nettat yid-s. Ttwameḍlen akken di sin s ufella n uẓekka n Fares Karamara.

Azɣan ɣef wungal

Iga-yas tasuɣilt yelhan Yusef Σacuri i wungal-a. Ur tettafeḍ ara anda ara tḥeṣleḍ deg tɣuri-ines. Yal taseddart, teqqen ɣer uletma-s. Tiririt-is ɣer tmaziɣt, tgerrez acku iquder amek nettmeslay mi ara nhedder ; d aya i yeǧǧan leqraya n wungal-a ad tifsus.
Rnu ɣer waya, yessemres tunuɣin n uɣanib deg tira-ines. D aya i as-yernan tahuski. Imeɣri, ad yestaḥla yerna ad d-yeɣli ɣef kra n tefyar ara t-iswehmen s ddeq n yinumak i d-ttawint. Amedya deg usebter wis 16 :
“Iferrawen n yisekla i iceṭṭḥen war tifunaṛin amzun akken qqaren “Ansuf yes-s”. Tigi merra, jjmeɣ-tent am wakken yejjem llufan idmaren n yemma-s. D tigi i imerten ul-iw am lbaz ḥuzan yiseḍra n lqebz ɣer daxel …”.

Awalen i d-yessegza umaru

Tiwlafin : d asget n tifawt.
Tawlawla : taweḥdanit.
Tamsunt : lǧennet.
Takuba : ssif.
Imellɣen : d iwudam i yetturaren deg umezgun.
Iziɣer : rruḥ.
Aẓalim : lebṣel.
Tibelqernint : d zzebra n uḥeddad.
Ilizeq : asemmiḍ aqesḥan.
Ineglusen : lmalayekkat.
Amhaḍ : cciṭan.
Tiberkect : d yiwen n useksur d ameqqran ideg rekkḍen azemmur deg uxxam.
Aḍeffu : tteffaḥ.
Imazzanen : llanbiya.
Amaɣlal : éternel.
Tasemhuyt : lefṣel n useggas.
Timidit : d tagmat gar leḥbab.
Tallest : d taqcict.
Awal uɣris : awal yettwaqedsen (sacré).
Asɣan : ddin.
Taqqa : d ṣṣenf n useklu.
Tafenda : rriḥa.
Yettellehwajen : yettirriqen.
Yehtuta : yetteftutus.
Ageεmir : d win yesεan tazmert.
Asedrag : aridu (rideau).
asemmud : leεmer.
Taflawant : war unuɣ.
Amseɣret : d win i ixeddmen isebdaden s uẓru neɣ s usɣar. (sculpteur).
Imrayen : imeεcuqen.
Amsefqed : évêque.
Tamlemla : nnda.
Ambuxen : iselwan, leḥmum.
Ales : amdan.
Azamug : pyramide.
Aεnac : d taεeṣṣabt n ureɣ.
Uhu : ala, xaṭi.
Aheggar : d mmi-s n crif.
Alzuz : ssuq.
Alzaz : sselεa.
Amasay : imḍebber. (reponsable).
Ahes : ǧahennama.
Azɣuɣ : fantôme.
Axuten : d lewḥuc n lexla.
Tettnaras : tettnazaε.
Yercel : yezweǧ.
Tasdent : tisednan, tiḥdayin.
Tinnawt : lxuṭba n lǧameε neɣ n tmesgida.
Amrig : leslaḥ.
Tamella : rreḥma.
Tanilla : lewhi.
Amidag : la croix.
Asqaqi : d ṣṣut n yizerman.
Isekkaken : imdanen n yihwah.
Azaylal : lɣefla.
Tasnareft : dictature.
Tafada : dderya.
Tazidra : d ssbeṛ.
Aqafur : d win iwumi teqqur tasa, ur ḥnin ara.

Sɣur: Ɛebdennur Ḥamiṭuc