TALALIT N YELLI-S N TEFSUT ṬAWES ƐEMRUC
Ṭawes Ɛamruc, d tamyarut, d tanaẓurt. D yelli-s n Faḍma At Mensur Ԑemruc i d-yuran s tefransist « Tamacahut n tudert-iw » ; Gma-s d amyaru, amedyaz ameqqran Jean Lmuhub Ԑemruc. Deg useggas n 1910, tawacult-is tunag seg Yiɣil Ԑli ɣer Tunes. Din i tlul yelli-s n Tefsut ass n 4 meɣres 1913.
Asmi i d-tewwi agerdas unnig n leqraya-ines, tunag ɣer Fransa anda tekcem annar n ccna d uẓawan iqburen n Leqbayel, d Yimaziɣen s umata. Tnuda ɣef later n ccnawi d uẓawan-nneɣ deg wid n Yibiren deg Spenyul akked Maser taqburt. Deg uḥric-a n tẓuri, tessufeɣ-d 06 n yiḍebsiyen ideg llant waṭas n tezlatin s teqbaylit, s tewsit n ccna n Opera. Dɣa deg uḍebsi n « Ccna amaziɣ n Tmurt n Leqbayel » (Chants berbères de Kabylie, 1967) i tewwi Arraz ameqqran n uḍebsi n Tkadimit n Paris. Tecna deg waṭas n tmura n umaḍal. Tekki deg Tfaska n tẓuriwin deg Dakar aseggas n 1966. Anagar Lezzayer yugin tutlayt-nneɣ d yidles-nneɣ i yas-ugin ad tecnu deg Tfaska n tmura n Tferka i d-yettuheggan deg Lezzayer tamaneɣt aseggas n 1969.
Udem-nniḍen swayes tettwassen Ṭawes Ԑemruc deg umaḍal, d tasekla, ladɣa s wungalen-is i tura s trumit. Amezwaru d win iwumi tsemma «Tajeǧǧigt taberkant » (Jascinthe noire) i d-yeffɣen deg useggas n 1947, akked wungalen-nniḍen i d-yemseḍfaren :
Amesri asugnan (L’amant imaginaire, 1975)
Abrid n yibenduyar (Rue des tambourins, 1960)
Tussaft a yemma (Solitude ma mère, 1995).
Ṭawes Ԑemruc tella tesselḥay aṭas n tedwilin deg radyu n Fransa. Aṭas n yimyura imeqqranen i d-yusan d inebgiwen-is, gar-asen : Gabriel Audisio, Kateb Yasin, Muḥemmed Dib, Jean Pélégri, Aimé Césaire, François Maspero, Malek Ḥaddad, Albert Memmi, Nabil fares…Am wakken tga daɣen idiwenniyen i umyaru ameqqran Jean Giono, i d-yeffɣen d adlis deg useggas n 1990.
Ṭawes Ԑemruc, mačči kan d taneggalt niɣ d tacennayt ifazzen. D yiwet i iqedcen aṭas ɣef tutlayt d yidles n teqbaylit d tmaziɣt s umata. Tegmer-d timucuha, inzan d tmedyezt. Agerruj-a i d-telqeḍ sɣur yemma-s, tessufeɣ-iten-id d adlis iwumi teqqar « Aεeqqa yessawalen » (Le grain magique, 1966), d aseggas ideg d-yella daɣen uslali n Ugraw n Yimaziɣen deg uxxam-is, deg Paris. Tekki deg yiskasiyen s useḥbiber ɣef tɣerma n Yimaziɣen : amezruy, idles, tutlayt, d wayen-nniḍen.
Ṭawes tlul deg Tefsut, tesǧuǧǧeg idles s trumit d teqbaylit ; ama s wawal akked ccna, ama s tira. Tettmetten s waṭṭan deg Fransa ass n 02 yebrir1976. Maca skud tella Tefsut, mazal Na Ṭawes ur temmut, mazal tettak i yidles tameddurt.
Tajmilt sɣur: Nacer Medjdoub